Jorge Bucay

Fa temps vaig llegir el llibre de Jorge Bucay: Escolta'm, i parlant'ne hem trobat una petita història que la podem relacionar amb l'ambició. No es la història de un home o de una dona, si no de un animal: un cavall. Esperem que us fagi reflexionar. No podem escriure la història sencera ja que ja no tenim el llibre i no ens recordem exactament, pro aquí us deixem la història resumida:

"hi havia una vegada en un poblet petit, una petita granja on una petita família tenien molts cavalls. Un ia d passejant els cavalls per la muntanya un d'aquests cavalls va caure en un forat molt fons. La família va intentar treure el cavall esitarant-lo amb una corda, i posant-li menjar al davant perquè ell sol intentés sortir. 
Com que cap d'aquestes coses va funcionar van anar a buscar els veïns del poble per a que pensessin com treure el cavall. 
Van passar diverses hores i no van trobar solució. 
Un dels habitants del poble va dir que no el podien deixar morir sol de gana allí, així que va dir que li podien tirar sorra per damunt. 
El poble sencer, plorant, va començar a llençar sorra amb pales damunt del pobre cavall, però aquest cada cop que li caia una palada al damunt es movia i la sorra li queia al peus. I així cada vegada. 
Als pocs minuts de que passes això, els veïns es van donar compte que el cavall es posava damunt la sorra que queia i s'anava pujant dins del clot. Finalment després de moltes palades el cavall es va situar a una alçada en que ell mateix podia saltar i sortir fora. 
Al observar el  comportament del cavall, veiem ambició en no voler morir i en voler aconseguir el que desitjava: sortir del forat. Gràcies a això va sobreviure i va poder continuar trotant pel camp. "